SEURE, [SEURA] v. n.
Ocupar un seient en un tribunal, en una assemblea deliberant, un consell.
"Lo Reverent Bisbe de Teracona es canceller del senyor Rey e dilluns prop passat ell jura en poder de la senyora Reyna de servar Usatges de Barcelona, Constitucions e Capitols de Cort, e hir segue en lo consell com a Conceller." Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) XL
"Lo dit die juraren e comensaren a seura los Regidors o administradors de la taula de cambi de la Ciutat de Barchinona." Novells ardits 7 de febrer de 1457
"Lo senyer En Guillem Boix, de Lleyda, qui esta aqui, damunt la plaça del Vi, es notari; m a promes seure a l escrivania algunes hores del dia..." Epistolari del segle XV LVII
| | |